A aquesta excel·lent dupla protagonista es va afegir l’excel·lent Dandini de Carles Pachón, dominador de l’escena i de cant refinat. (...) Pachón extreu el màxim rendiment a les seves virtuts gràcies a la seva intel·ligència i domini de l’estil. Impecable en les agilitats de Come un ape, en tot moment va esdevenir el motor teatral de la representació, signant una prestació global més que notable.
Núvol (27/10/19) | Antoni Colomer

 

(...) i Carles Pachón es va distingir, com de costum, fent el paper del murri criat Dandini: el seu duo amb el tenor, Sottovoce, in estrema confidenza, va ser un dels molts moments de gran eficàcia.
La Vanguardia (27/10/19) | Roger Alier

 

(...) mentre que Carles Pachón (Dandini) afermava la seva meteòrica carrera en la comoditat del registre central, la convicció escènica i la resolució dels duos còmics.
Diari de Sabadell (oct'19) | Albert Ferrer Flamarich

El que de verdad fue "magnífico" fue el Dandini de Carles Pachón, que se movió con agilidad y lució sus capacidades vocales (reciente premio "Ópera Actual" 2018). A pesar de ser el "segundo bufo" de la ópera, Rossini le dio un papel importante y Pachón lo despachó con inteligencia vocal y sentido escénico impecable.
Platea Magazine (16/04/18) | Roger Alier

El joven barítono Carles Pachón creó un Guglielmo de timbre imponente y belleza innegable en sus recursos (...)
Ópera Actual (11/05/19) | Agustín Larocha

Brilló con luz propia el instrumento privilegiado del joven barítono Carles Pachón, una voz dotada de un timbre cálido, de buen cuerpo y proyección con un registro de gran calidad y nobleza.
Platea Magazine (06/11/17) | Jordi Maddaleno

El barítono Carles Pachón fue la otra gran estrella del reparto, con su pose escénica impecable y su voz baritonal de lujo, en el papel del pretendiente de Giulia.
Platea Magazine (15/02/19) | Roger Alier

 

(...) el barítono Carles Pachón –Premio ÓPERA ACTUAL 2017– demostraba sus dotes actorales y canoras como el enamoradizo Blansac.
Ópera Actual (03/02/19) | Fernando Sans Rivière

 

El seu competidor per l’amor de la protagonista Giulia era Blansac, en la interpretació del baríton Carles Pachón (el programa de mà inexplicablement el presentà com a baix). El seu pas per Pésaro del passat estiu va estar certament aprofitat pel cantant, tenint en compte l’excel·lent prestació de la que varem gaudir en la petita farsa de Rossini; tant a nivell vocal com actoral el seu cant mostrà una gran sapiència de l’estil del cigne de Pésaro. De forma molt adient s’optà per afegir a la curta partitura (on el seu personatge no hi té cap ària) un fragment on Pachón va poder fer gala de les seves qualitats, l’ària “Le femmine d’italia” de L’italiana in Algeri que tan fresca té el públic barceloní. Potser la pàgina xocava en algun moment amb l’argument de la farsa (que recordem que té lloc a París), però va ser un plaer poder escoltar la interpretació que el baríton va fer del fragment.
Barcelona Clàssica (05/02/19) | Dani Cortés Gil

El baríton Carles Pachón (Mario) va ser un amant gelós de timbre rugós però amb un toc de brillantor, que va demostrar caràcter i personalitat i gran compenetració amb els dos altres protagonistes. Realment és prodigiosa la maduresa que ha assolit aquest jove d’insultants 23 anys. Alerta, perquè s’està movent molt i la seva sòlida tècnica apunta una gran carrera.
Barcelona Clàssica (12/12/18) | Aina Vega

El joven barítono catalán Carles Pachón se alzó con el primer premio, dejando un espléndido sabor de boca con sus dos intervenciones, primero como Figaro en El barbero de Sevilla y después con una vibrante lectura de “Mi aldea” de Los Gavilanes. La voz de Pachón lo tiene todo para consolidar una carrera de éxito, siempre y cuando tenga paciencia y sepa decir que no a las muchas tentativas que le van a llover. Fue, a buen seguro, digno merecedor del primer premio, así como el galardón al mejor cantante español.
Platea Magazine (01/10/17) | Alejandro Martínez

L'òpera té coses extraordinàries. Per exemple, que un jove estudiant de Farmàcia, que mai no ha estudiat cant en un conservatori, es planti a la final d'un dels concursos d'òpera més importants del món, al costat de professionals que fa anys que formen part dels programes de joves promeses de Nova York, Munic, París o Berlín. I que, a més de cantar igual de bé que els altres, aquest jove aconsegueixi una interpretació de tal nivell que el mateix Rossini aplaudiria, satisfet de veure com el seu Barbiere di Siviglia, 200 anys després, segueix fent riure al públic. Qui pensi que l'òpera és una cosa avorrida hauria d'haver estat ahir al Gran Teatre del Liceu, quan el baríton barceloní Carles Pachón es va transformar en Fígaro i va revolucionar el Concurs Tenor Viñas de Cant.
Barcelona Clàssica (21/01/17) | Nuria Terés